El conflicte és inevitable

El periodista Albert Om ha lamentat en un article a l'Avui que "qualsevol cosa que fem els catalans, a l'acte correm a veure què n'han dit a Madrid. I encara no sé si volem que els agradi o que no els agradi. En privat, disfrutem perquè no els agrada. El diagnòstic d'això es diu masoquisme. Trobar el nostre plaer en la rebequeria dels altres".

"Però després, en públic, ens fem els ofesos perquè no els ha agradat allò que ja prevèiem i ja volíem que no els agradés. Aquí és quan el masoquisme es converteix en esquizofrènia. Diuen que en qualsevol guió, si no hi ha conflicte, no hi ha història. Però la nostra pel·lícula deu ser de les complicades. Nosaltres busquem el conflicte per després poder-nos-en queixar", considera.

"Què volem exactament: que a Madrid ens donin la raó o veure'ls enfadats? Si fem les coses per agradar a Espanya, no avançarem. Si busquem el que més convingui a Catalunya, aleshores el conflicte és inevitable. Sentir-nos estimats o aprendre a viure en el conflicte. Aquesta és el dubte metafísic. I mentre no el resolguem, no avançarem", assegura.

El periodista recorda que "el gran plaer de molts catalans, dijous al matí, no era llegir aquest editorial. Molta gent directament se'l va saltar i se'n va anar a veure què en deia la Brunete. La caverna. O com li vulgueu dir. La dignitat catalana contra la indignació espanyola. I va guanyar la indignació".

e-noticies

Un ramat de xais a Sant Cugat

Com és sabut els anyells, molt dòcilment, segueixen al pastor tant si els porta cap l'escorxador , o per transhumar en recerca de millors pastures, però sempre seguit d'un gos d'atura, per impedir qualsevol intent d'apartar-se del camí. És bucòlic i real tant com ho és el funcionament intern dels partits polítics del nostre país, malgrat ho rebutgem i voldríem canviar-ho.

No tinguem somnis, que no ho faran, si juguen la seva omnipotència i a més és difícil que algú entengui una cosa si el sou (o el poder) depèn que no ho entengui.

L'obediència, té un límit perquè sinó esdevé una traïdoria a la Pàtria, ser i sentir-se catalans no ho és pel gentilici de Catalunya, com per als nascuts a Cabra (Andalusia) són egabrenses. És pitjor cometre una injustícia o deslleialtat, que patir-la.

El líder ha de formar nous líders i no seguidors (yes-men) i no posar enrere com a zelador de la 'legalitat espanyola', un 'vecorreidiles'.

El 17 de novembre de 2009 romandrà com el dilluns NEGRE de Sant Cugat, per a oprobi dels que NO varen cedir, amb el seu vot, un espai públic per un acte de patriotisme (no de consultes).

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/opinio/47070.htm

NARCÍS CLAVELL és expresident d'ERC

Radio Sant Cugat

13 de desembre: el poder dels catalans

Sincerament, penso que encara no s'ha valorat en tota la seva justa dimensió la iniciativa de més d'un centenar de municipis catalans de celebrar el proper 13 de desembre les consultes per la independència de Catalunya. Quan hom parla d'aquest fet que serà històric, i que va començar a la vila d'Arenys de Munt, sovint no es té present el que significa que el poble de Catalunya s'organitzi ell mateix unes votacions per decidir quin ha de ser el seu estatus polític. Algú ha vist una cosa similar en algun altre indret?

Ara que han sortit els casos del Palau de la Música o de Santa Coloma de Gramenet, els analistes afirmen que això originarà una gran desafecció política. Aquesta situació fa ja temps que es dóna, però es veu que segons qui només la detecta quan no quadra la caixa. No saben veure-hi més enllà de l'acte d'un jutge de Madrid. De fet, estem ja instal·lats en la desafecció i en el divorci entre el poble i la seva classe dirigent. La millor prova la tenim en tot el que s'ha derivat del 13 de setembre passat a Arenys de Munt. A partir d'aquell moment, i veient que pràcticament tots els polítics del país menystenien l'èxit i la transcendència de la votació arenyenca, un gran nombre de patriotes s'han posat en marxa per poder fer efectiu aquell ideal que se'ns nega sistemàticament: decidir democràticament si volem ser o no una nació independent. En definitiva, el que s'està produint és que el poble vol votar i no el deixen. Llavors, aquest poble ignora i desafia la legalitat espanyola vigent, s'organitza, endega un procés electoral en tota regla, agafa les urnes i vota ell mateix. Això ja no és desafecció política, això és passar olímpicament del sistema vigent i crear-ne un de nou. És així com es fan les revolucions del segle XXI! Catalunya ha tornat a demostrar que, malgrat la colonització que pateix, continua essent un poble capaç de donar lliçons de democràcia i de civisme.

La iniciativa popular que va començar en un poble del Maresme i que continuarà a l'engròs el proper 13 del mes vinent dinamita qualsevol autoritat que poguessin tenir els governs espanyol i català. Estem immersos de ple en un buit de poder i ara es quan poden precipitar-se els grans canvis. Només cal veure el silenci sepulcral amb el qual responen les estructures dels partits amb representació parlamentària. No saben com parar aquest exèrcit d'urnes i paperetes que amenaça de convertir el Principat en un camp de batalla plebiscitari a favor de trencar amb Espanya. Ni volen parlar-ne, ni volen debatre. Amaguen el cap sota l'ala perquè intueixen que res de bo pot portar per als seus interessos el fet que gairebé 700.000 catalans siguin cridats a unes urnes que ells no controlen en absolut. Com que no poden remenar res, no saben com actuar. Es proclamarà la independència l'endemà del dia 13?, deuen pensar.

Estic convençut que a més d'un dirigent polític del país li vénen a la memòria els fets del 14 d'abril del 1931, quan tot va caure en poques hores gràcies a la força dels vots i a un sistema absolutament podrit de dalt a baix, exactament com ara. No va quedar ni rastre d'aquells que formaven part de la partitocràcia del moment i nous actors polítics (molts d'ells gairebé anònims per al gran públic) van prendre el poder.

Aquí ara tenim un desafiament en tota regla als poders de l'Estat sense cap suport institucional català, cosa que encara li dóna un aire més popular i de revolta cívica. Per primera vegada en molts anys totes les organitzacions, plataformes o associacions patriòtiques treballen coordinades per assolir un mateix objectiu. Allò que semblava impossible fa uns pocs mesos avui és una realitat, i tots hem entès que aquestes votacions del mes vinent són les primàries de la independència. Falten pocs dies i cal pitjar l'accelerador per tal d'arribar a la data assenyalada en les millors condicions possibles. Hem de crear un autèntic clima de plebiscit per la independència de Catalunya. Si ho aconseguim la victòria serà nostra, i allò que podia semblar un somni fa quatre dies esdevindrà una realitat.

Santiago Espot - El Punt

Les consultes independentistes

No fa gaire, des d'aquí mateix, parlàvem de la necessitat de sumar esforços entre catalans i bascos tot treballant plegats en la reivindicació dels nostres drets. De la mateixa manera que els catalans no hauríem de restar indiferents quan l'Estat espanyol vulnera els drets democràtics al País Basc, també els bascos haurien d'intentar desenvolupar a casa seva el mateix procés de consultes populars que aquí estem portant a terme en diferents fases. Després de la fase inicial esplèndidament marcada per Arenys de Munt, ara són molts els municipis que estan treballant per celebrar una consulta el proper 13 de desembre i també són molts, potser incloent-hi alguns de les Illes, els que la tenen prevista per als mesos de febrer i abril de l'any vinent. Fins i tot la població gallega d'Arins, a prop de Santiago de Compostel·la, va dur a terme una consulta sobre la independència de Galícia en homenatge a Catalunya. El seu lema de campanya deia: "A Arins com a Arenys: independència". I la pregunta que feien era aquesta: "Vols que Galícia continuï essent una colònia com en els darrers 525 anys o, per contra, vols que a partir d'ara sigui quelcom completament diferent?"

Crec que seria molt interessant que aquests referèndums s'escampessin també com una taca d'oli per Euskal Herria i que, com a Catalunya, comptessin amb observadors internacionals. Es preveu que quan arribi el mes d'abril hauran celebrat la consulta uns 400 municipis catalans, cosa que ha posat molt nerviosos al PSOE i al PP. El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, per exemple, reivindicant l'espanyolitat dels gallecs, ha arribat a afirmar, sense enrojolar-se, que les consultes "s'han de castigar" exactament igual com es faria amb "qualsevol acte il·legal". Malauradament per a ell, tanmateix, el jutjat número 14 del contenciós administratiu de Barcelona ja va determinar que les consultes, sempre que no estiguin organitzades pels Ajuntaments, són perfectament legals.

Potser, atès que aquests referèndums no tenen caràcter vinculant, els municipis bascos amb majoria bascocèntrica pensin que el resultat no compensa el desplegament d'energia que requereixen, però no és cert. Sí que el compensa, i per diverses raons. De moment, diguem-ne tres: una, perquè situa la independència del país en el debat polític i abasta tots els àmbits socials; dos, perquè, en qualitat d'opositors, obliga a PP, PSOE i UPyD a alinear-se al costat de la Falange i els despulla com a nacionalistes espanyols; i tres, perquè destrueix d'una tacada el tòpic espanyolista segons el qual l'independentisme és minoritari. No és aquesta, una bona raó perquè catalans i bascos treballem plegats?

Victor Alexandre

Per voluntat personal del senyor Recoder

La Coordinadora per la Consulta d'independència no troba local per fer un tancament de campanya a escala nacional. L'objectiu era fer-lo a Sant Cugat, però l'Ajuntament no cedeix el poliesportiu per evitar problemes judicials. Les entitats privades no tenen espais prou grans

La consulta per l'autodeterminació ha crescut tant que ja no hi cap enlloc. Físicament. El problema s'ha detectat a Sant Cugat del Vallès, la població més gran de les més de 150 on es votarà el 13-D. En aquesta ciutat es volia fer l'acte de final de campanya, reunint-t'hi participants de totes les comissions organitzadores locals i ciutadans d'arreu.

La Coordinadora per la Consulta, que ja ha llogat l'auditori del Fòrum –un recinte explotat per una empresa privada en règim de concessió– per al principi de campanya del diumenge 29 de novembre, volia portar el gran final a algun dels pobles on el 13 de desembre hi haurà urnes. A Barcelona no es prepara cap consulta, i per això es va triar la ciutat vallesana governada pel convergent Lluís Recoder. De fet, el ple de l'Ajuntament va aprovar donar suport moral a la consulta, però d'aquí no pot passar.

Segons fonts del ministeri de Justícia, les consultes no seran impugnades judicialment, com ja es va fer amb Arenys de Munt, si es mantenen en un àmbit estrictament privat. Però si un ajuntament cedeix un pavelló municipal per a l'acte de final de campanya, encara que allà no s'hi faci la votació, es pot considerar una col·laboració logística amb els referèndums simbòlics, no autoritazts pel govern estatal ni nacional i no vinculants.

Per això, la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació, organitzadora de la consulta local, ja sap que l'Ajuntament li negarà la cessió de l'ús del pavelló municipal de la rambla del Celler, el local sol·licitat per fer-hi la cloenda. I a la ciutat no hi ha cap equipament privat que tingui les condicions adequades per a la festa, prevista per al dia 11. De moment, ho saben gràcies a "converses extraoficials" amb regidors del consistori. També se sap perquè, aquest dilluns, l'equip de govern de la ciutat, amb majoria de CiU, va rebutjar una moció presentada per ERC favorable a la cessió del pavelló.

Víctor Alexandre, portaveu de la plataforma local, assegura que “no hi ha alternativa” perquè “a Sant Cugat no hi ha cap equipament privat que reuneixi les condicions necessàries per fer-hi l'acte de cloenda a nivell nacional, ni pel que fa a espai ni quant a les condicions tècniques per atendre les necessitats dels mitjans de comunicació".

La plataforma es queixa que “si l'Ajuntament nega l'ús del pavelló estarà vulnerant la Constitució”, especialment pel que fa a la llibertat d'expressió i a la no discriminació per raó d'opinió. Alexandre considera que el que fa la plataforma és sol·licitar, “com qualsevol entitat”, l'ús d'un equipament públic i per això seguiran insistint en el seu dret de llogar el pavelló.

Tanmateix, l'Ajuntament difícilment cedirà, ja que té un informe jurídic que diu que el procés de consulta inclou també els actes previs a la votació, com ara la campanya.

El que sí que tenen resolt a Sant Cugat, amb 76.274 habitants segons el padró de 2008 –l'últim dispoble–, un terme municipal molt extens –48 quilòmetres quadrats– i quatre nuclis apartats del centre, són els locals per fer la votació. La consulta pròpiament dita es farà als dos ateneus del poble, al teatre de la Unió Santcugatenca, a l'espai Terra Dolça, al Club Muntanyenc i en diferents equipaments dels tres districtes –Les Planes, La Floresta, i Mira-sol– i l'entitat municipal descentralitzada de Valldoreix.

AVUI.cat

Suport a la consulta sobiranista de Sant Cugat

Personalitats del món de la cultura catalana i de l'àmbit universitari han alçat la seva veu per donar suport a la consulta sobiranista de Sant Cugat. Joel Joan, Núria Feliu, Matthew Tree o Montserrat Carulla, entre d’altres, han cridat a votar el 13 de desembre quan, juntament amb d’altres desenes de municipis de Catalunya, la localitat del Vallès Occidental es pronunciarà pel dret a l’autodeterminació. Serà la primera ciutat de més de 75.000 habitants en celebrar una consulta

“Després de tres-cents anys de no poder dir en veu alta què penseu que seria millor per al vostre país, ara en tindreu l’oportunitat”, ha dit l’actor i director Joel Joan, que sent “enveja” dels habitants de Sant Cugat per poder-se manifestar en aquest aspecte.

La línia entre els que recolzen l’acte destaca sobretot la qualitat democràtica de la consulta. “El dret de decidir és un dret inalienable de qui ha nascut i qualsevol impediment al seu exercici és, senzillament, una obstrucció al procés de democratització que va començar molt abans del 1978 i que no va acabar aleshores”, ha afirmat el professor de Teoria Política Raimundo Viejo.

Per la seva banda, Núria Feliu ha apuntat que “expressar una opinió dipositant una papereta en una urna és un acte cívic i democràtic que mereix el respecte de tothom”; el músic Toni Xuclà creu que és una eina per “mantenir la democràcia i la llibertat”; i la periodista Patrícia Gabancho remarca que “la llibertat comença en petits gestos com aquest”. Això sí, tots ells desitgen que la resposta sigui “sí”.

En el cas de Matthew Tree, anglès de naixement, aquesta voluntat també ve acompanyada d’una explicació personal: “Al llarg de 25 anys de residència a Catalunya he passat per diverses opcions polítiques respecte al país; al principi era autonomista, fins que vaig veure que d’autonomia de debò, no n’hi havia; després em vaig fer federalista, fins que vaig entendre que la paraula ‘federalisme’ no sortia als diccionaris utilitzats pels polítics que tallen el bacallà a Madrid; i finalment, en veure que el conflicte econòmic, cultural, social i polític entre Catalunya i l’Espanya monolingüe segueix en peu, he arribat a l’única conclusió possible: només la independència acabarà amb aquest conflicte”.

I no és l’únic català d’adopció que recolza la consulta. El poeta i crític literari Sam Abrams considera que “Catalunya està arribant vertiginosament al moment en què serà inajornable dissoldre els vincles que l’han lligada a Espanya i prendre el seu lloc legítim entre les nacions de la terra com un igual”. A més, afegeix que “si Catalunya no pren aquesta determinació acabarà deixant d’existir després d’un llarg i dolorós procés de deteriorament i decadència”. I Salah Jamal, el portaveu de la comunitat palestina al país, considera que “tots els pobles del Món tenen dret a l’autodeterminació i, per descomptat, tenen dret a preguntar-s’ho. Per això desitjo que la consulta de Sant Cugat sigui pacífica i tot un èxit”.

Entre els demés voluntaris a acompanyar Catalunya cap a la independència també hi ha el poeta Sebastià Alzamora, el professor d’història del periodisme, Josep Maria Figueres; els escriptors, Jordi Cabré i Jordi Coca; el fundador de Tallers de Músics, Lluís Cabrera; el professor de Dret Constitucional, Hèctor López Bofill. Lles expectatives són optimistes, segons Carulla. “Les consultes demostraran que l’independentisme és molt més elevat del que alguns ens volen fer creure”. El 13 de desembre Sant Cugat tindrà la resposta.

elSingulardigital.cat