ETA, negoci polític espanyol?

Sempre he pensat que la praxi política de bascos i catalans, d'anar cadascú pel seu cantó en el nostre conflicte amb Espanya, és una equivocació. És cert que vivim realitats diferents, però també ho és que compartim un mateix marc polític i que la nostra vida està subordinada a la voluntat d'un mateix antagonista, fins al punt que tots els nostres moviments en la presó de pobles en què vivim -sigui quina sigui la nostra cel·la- estan controlats per ell. I és que les singularitats de les cel·les no fan més lliures els qui les habiten. Queda clar, per tant, que els beneficis d'aquesta desunió no s'aprecien per enlloc. Per començar, s'observa massa indiferència a Catalunya davant l'abús que suposa la detenció d'Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usabiaga, entre d'altres, sota l'acusació, pel sol fet de reunir-se, de voler reconstruir Batasuna. Pel que sembla, al País Basc, d'acord amb les lleis espanyoles, la llibertat de reunió deixa de ser un dret i es converteix en un privilegi reservat només a un sector de la societat. És a dir, que hi ha bascos que poden reunir-se i bascos que no. Hi haurà qui digui que alguna gent de Batasuna té vincles amb ETA i que és lògic que tota reunió dels seus membres sigui avortada per evitar conseqüències negatives. Però aquí es troba precisament la part més escandalosa del cas, en el fet que la detenció en qüestió vulnera, si més no, tres principis bàsics de l'Estat de dret.

La primera vulneració constitueix un judici d'intencions, ja que la detenció es fonamenta en un prejudici relatiu a la ideologia dels detinguts en lloc de fer-ho sobre la base de proves fefaents. La segona vulneració es veu posada en evidència per la Declaració Universal dels Drets Humans, quan diu que "tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres". I la tercera és que no estem parlant de pròfugs sinó de persones totalment lliures, lliures de reunir-se quan, on i amb qui els plagui.

El que se'ns amaga, en realitat, és que les detencions practicades no tenen cap més objecte que avortar el debat intern que mantenien els detinguts sobre la necessitat -en paraules seves- "d'iniciar un procés sense cap violència" i amb autocrítiques com aquesta: "No hem interioritzat prou que és hora d'obrir-se al canvi polític i que això ens obliga a canviar-nos a nosaltres mateixos".

Aquestes detencions demostren, en definitiva, que a Espanya hi pot haver molta gent interessada en la perpetuació d'ETA. Abandonats definitivament els escrúpols democràtics que limitaven la seva capacitat d'acció, pot ser que Espanya hagi trobat en ETA un lucratiu negoci polític. La qual cosa, ves per on, és una bona raó perquè ETA abandoni les armes.

Victor Alexandre

La majoria de catalans (53%) dóna suport a un referèndum d'autodeterminació

La majoria de catalans (53%) dóna suport a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació on s'interrogui la població sobre la possibilitat d'esdevenir un Estat propi dins la Unió Europea. Són les dades del sondeig de l'Institut Noxa que publica La Vanguardia, on s'assenyala que només el 38% de la població s'oposaria a la celebració del referèndum vinculant que, a dia d'avui, l'Estat espanyol no permet celebrar. Segons aquesta enquesta, un 46% dels vots al referèndum d'autodeterminació serien pel 'no', mentre que votarien a favor de la independència un 35% de la població, 5 punts més que l'any 2007. El sondeig també detecta la percepció que l'independentisme creix, i determina que només els votants d'ERC entenen les declaracions de Laporta a favor de la independència, rebutjades per la majoria dels votants d'altres partits.

Segons el sondeig de l'Institut Noxa per La Vanguardia, els partits amb més votants a favor del referèndum són ERC (86% a favor), CiU (60%) i ICV (58%) mentre que el suport a la consulta cau entre els votants del PSC (44%) i PP (20% a favor).

En el cas de celebrar l'hipotètic referèndum, la majoria dels votants d'ERC es pronunciaria a favor de la independència (80%) mentre que a CiU un 42% dels votants hi donaria suport i un 38% la rebutjaria. Donarien suport a la independència el 33% dels votants d'ICV i el 25% dels del PSC.

Rebuig a Laporta

Per últim, l'enquesta de La Vanguardia també interroga la població sobre el president del FC Barcelona, Joan Laporta. Segons el rotatiu del grup Godó, el 70% dels entrevistats desaprova el posicionament independentista de Laporta, i només l'electorat d'ERC li dóna suport, amb un 47% de republicans a favor de Laporta i un 39% que s'hi mostra crític. La majoria dels entrevistats tenen clar que Laporta es dedicarà a la política un cop deixi la presidència del club.

Ràdio Catalunya

Contra l’escarni de Catalunya, fermesa

"Mentre els delinqüents espanyols només són delinqüents, els nostres delinqüents són delinqüents catalans"

Estan passant coses molt fortes a Catalunya, però encara en passaran més. De fet, ho faran de manera proporcional a l’augment de la consciència nacional del país i, en conseqüència, a l’augment de l’independentisme. Hi ha una frase que sovinteja força en llavis catalans, i és la que diu que els espanyols saben molt més que nosaltres que Catalunya no és Espanya. Ho veiem en l’espoli de què som objecte i en el dèficit d’inversions de l’Estat a casa nostra –a Espanya, és clar, li agrada invertir a casa seva, no pas a la dels altres-, i ho veiem en l’operació que ara s’ha desfermat per desprestigiar l’autogovern català i minar l’autoestima de la seva gent. En aquest sentit, els casos de presumpta corrupció de polítics o d’expolítics catalans constitueix una magnífica campanya mediàtica de descrèdit de les institucions del país, ja que ens presenta davant del món no pas com la nació seriosa i constructiva que som sinó com una república bananera governada per mafiosos i prevaricadors. Cosa que abona la tesi expressada per José María Aznar –i pensada per milions d’espanyols- segons la qual “el trencament de la unitat nacional [espanyola] i l’aprovació d’Estatuts d’Autonomia, que han afeblit l’Estat, són al darrere de la greu crisi econòmica”.

És lògic que aquell que ha delinquit –independentment de l’àmbit o de la classe social a la qual pertanyi- s’enfronti a la justícia. En això no ens ha de tremolar el pols. I si es demostra que els implicats en la trama de corrupció urbanística investigada pel jutge Baltasar Garzón són culpables estarà bé que se’ls apliqui la llei corresponent. Però una cosa és això i una altra que la hipotètica culpabilitat dels implicats esdevingui la coartada per desacreditar tot un país, com ho demostra l’escarni de detenir-los per mitjà de la Guàrdia Civil –amb la consegüent anul•lació dels Mossos d’Esquadra- i d’exhibir-los emmanillats amb les seves pertinences en bosses d’escombraries davant les càmeres de televisió. El missatge de fons que transmeten aquestes imatges, allò que subliminarment capta l’espectador, és que els infants (Catalunya) no poden decidir per ells mateixos perquè fan entremaliadures i, tant pel seu bé com pel bé de tots, cal que estiguin sempre sota el control d’un adult (Espanya). Catalunya, consegüentment, seria la viva expressió de la immaduresa; una immaduresa que, forçosament, necessita ser controlada per l’adulta, incorrupta i assenyada Espanya. Per això, mentre els delinqüents espanyols només són delinqüents, els nostres delinqüents són delinqüents catalans. Aquesta és la raó per la qual no hem vist mai cap escarni públic dels polítics espanyols acusats d’il•legalitats. Ni tan sols quan aquests polítics han creat una banda terrorista anomenada GAL.

Tanmateix, l’operació de descrèdit de Catalunya i de les seves institucions té un cara positiva, i és que respon a un neguit espanyol. Espanya percep cada cop més a prop la independència de Catalunya i, conscient de la impossibilitat d’aturar-la per la via militar en el marc de la Unió Europea, ha començat a desplegar una estratègia d’escarni nacional de la qual el cas Pretòria n’és només una part. Arribats aquí, per tant, cal que mantinguem la fermesa i que no caiguem en el parany de la distracció. Espanya ja s’està preparant per viure sense nosaltres. Ara només cal que nosaltres ens preparem per viure a gust amb nosaltres mateixos i en harmonia amb la resta del món.

Victor Alexandre - elsingulardigital.cat

Mals presagis per a l'Estatut

La situació creada pels casos de corrupció que darrerament s'estan detectant a Catalunya poden acabar per donar pretextos als qui demanen que el Tribunal Constitucional dicti una sentència que desnaturalitzi l'Estatut.

El problema és que alguns magistrats del Constitucional, que en aquests moments potser tenen dubtes sobre la seva posició, es decideixin per un vot favorable a una considerable retallada del text, davant dels escàndols de corrupció que afecten la societat catalana.

A més, aquests escàndols ja no es refereixen només a les etapes de governs de Convergència i Unió, perquè l'operació Pretòria del jutge Garzón ha afectat el nucli dur del sector municipalista dels socialistes catalans, un dels principals fonaments del seu poder polític i social.

A partir d'ara, es donen les condicions per que a la resta de l'Estat es pugui afirmar que la corrupció a Catalunya és transversal, és a dir, que afecta les dues principals formacions polítiques catalanes, Convergència i el PSC.

Aquesta visió, que la realitat de les actuacions judicials confirma, és la que pot arribar a justificar una retallada considerable de l'Estatut, amb l'argument que no s'ha de donar més competències a una societat on les dues principals forces polítiques estan implicades en greus casos de corrupció.

Tot indica que la sentència no es produirà en breu, perquè es mantenen molts dubtes entre els magistrats del Constitucional, i s'estan fent esforços per arribar a un acord en un sentit o en un altre. Aquesta és la raó del considerable retard en la decisió del tribunal.

Però casos com el de Millet i el de l'operació Pretòria poden acabar per inclinar la balança cap a la decisió d'una desnaturalització del text estatutari. Gran part de l'opinió pública espanyola veuria lògica aquesta retallada pels escàndols de corrupció, i els magistrats trobarien així una bona coartada social per a una decisió que, en principi, és jurídica.

e-noticies

Més de 620.000 persones estan convocades a votar el 13-D

El dia 13 de desembre més de 623.120 persones estan convocades a votar en les consultes populars sobre la independència de Catalunya que se celebraran en almenys 115 municipis d'arreu del país.

Segons les dades del padró de l'1 de gener del 2008, hi ha més de 620.000 persones majors de 16 anys (edat mínima per votar, segons el protocol pactat pels organitzadors) en les 115 poblacions que s'han mobilitzat per organitzar una consulta popular com la d'Arenys de Munt. Aquesta dada, però, probablement s'incrementarà en les pròximes setmanes, ja que la llista de municipis que s'afegeixen a organitzar consultes creix cada dia.

Segons explica Uriel Bertran, responsable de campanya per a la participació al territori, l'objectiu de la coordinadora nacional que organitza la consulta unitària és arribar, com a mínim, a la participació del 40% que hi va haver a Arenys.

La població més gran on se celebrarà la consulta és Sant Cugat del Vallès, que compta amb 59.042 persones amb edat per exercir el dret a vot en aquest tipus de consultes. El segueixen Vilanova i la Geltrú, amb 54.322; Vic, amb 32.154; Vilafranca del Penedès, amb 31.129; i Premià de Mar, amb 23.038.

Sobremunt (Osona), en canvi, serà el municipi més petit on se celebrarà la consulta, amb només 83 persones més grans de 16 anys. També destaca Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), amb un nombre de persones en edat de votar una mica superior, 96.

Per comarques, Osona és la que té el padró més nombrós, amb gairebé 100.000 persones. De fet, les entitats integrades a Osona Decideix han decidit organitzar una consulta d'àmbit comarcal. En concret, de moment, ja que la llista de pobles que se sumen a la iniciativa no es tancarà fins al 12 de novembre, ja hi ha 36 municipis, amb una població total de 99.984. Amb tot, segons explica el membre de la comissió tècnica, Alfons López Tena, s'espera arribar a una cinquantena de municipis.

El Maresme és la segona comarca amb un padró més important, i hi participaran 8 municipis. 91.915 persones estan convocades a votar sobre la independència de Catalunya a Canet, Premià de Mar, Arenys de Mar, el Masnou, Sant Pol de Mar, Argentona, Tiana i Vilassar de Dalt.

AVUI.cat

Cent pobles confirmen que faran consultes per la independència el 13-D

Cent consultes locals el 13 de desembre i una de nacional a l'abril o el maig. Aquest és l'horitzó amb què treballen els coordinadors del moviment per muntar referèndums d'autodeterminació simbòlics si l'interès es manté.

Almenys això és el que s'han aventurat a plantejar aquest dissabte un dels portaveus de la coordinadora, Josep Manel Ximenis, impulsor de la consulta d'Arenys de Munt, on va començar el moviment. Segons ha recollit l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Ximenis ha recordat que "aquests referèndums són tots consultius i no n'hi ha cap que sigui vinculant". El diputat d'ERC, Uriel Bertran, també membre de la coordinadora, ha anat més enllà i ha declarat que "quan aquest procés avanci s'haurà d'apel·lar a la comunitat internacional perquè reconegui un referèndum vinculant d'independència política"

.Cent pobles i ciutats ja han confirmat oficialment que organitzaran una consulta d'autodeterminació el 13 de desembre. La confirmació s'ha produït aquest dissabte a la tarda, en un plena de coordinació de les entitats d'arreu de Catalunya interessades a muntar un dels referèndums simbòlics que es preparen.

La trobada es fa, precisament, a Arenys de Munt, la vila on va néixer aquest moviment popular amb el primer i polèmic referèndum, el del 13 de setembre.

Després de ser rebuts per l'alcalde, Carles Móra, els assistents han escoltat les explicacions dels assessors de la coordinadora per les consultes.

"N'hi havia que arribaven amb dubtes, però quan han vist que el mecanisme ja està provat i que es senzill més entitats de les que esperades ja han confirmat que preparan la consulta per al mateix dia 13 de desembre", han indicat fonts de la coordinadora, que a última hora del vespre facilitaran la llista dels municipis confirmats.

Després del 13-D, altres poblacions faran una segona tongada de consultes, probablement a l'abril, si consideren que no arriben a temps per a la cita del desembre.

Avui.cat

Més noticies:

http://www.radiocatalunya.ca/noticia/17121/